Hem aguantat el cop

Esquerra ha aguantat el cop. Amb els resultats definitius els independentistes catalans hem baixat dos punts en relació als resultats que vam obtenir aquell històric 16 de novembre de 2003. Veient la correlació de forces, és més que evident que aquest vot que hem perdut ha anat a parar a ICV, i sobretot, s'ha basat en classes urbanes de renda mitjana que a les eleccions del 2003 van fer confiança a ERC per primera vegada i ara han tornat a canviar. Un dels grans temors que teníem els independentistes era que perdéssim els nous votants del 2003, però les urnes han parlat i d'aquell vot nou (7,7% més que el 1999, que en vam treure un 8,7%) el 70% l'hem mantingut, una bona dada. A més, continuem sent decisius tan per fer govern nacionalista com govern d'esquerres, encara que crec que la sociovergència està llesta per governar-nos.

CiU ha guanyat les eleccions amb un còmode avantatge, però els 48 diputats estan molt lluny d'aquells 60 que predien o dels 50 que els donaven les enquestes més pessimistes (per ells). El PSC s'ha enfonsat, l'efecte Montilla no ha funcionat allà on havia de funcionar i el partit queda molt tocat, tot i això es manté com a segona força a Lleida i Girona. El PP baixa lleugerament però demostra que té un coixí molt sòlid a Catalunya, i perd només un diputat. ICV ha acumulat tots els vots de l'esquerra descontenta amb els conflictes del tripartit per la seva posició de feblesa en aquest govern, i per tant, de menys ressò mediàtic. I ja és curiós, perquè teòricament en tota coalició la força que en surt reforçada sempre és la més gran, mai la més petita (en això Catalunya també és diferent). Finalment, Ciutadans ha entrat al Parlament. Ja m'ho temia, encara que especialment no em preocupa perquè és un partit anormal que demostra que algunes coses les estem fent molt bé, i els partits identitaris i monotemàtics com aquest acabaran desapareixent per la mateixa inèrcia dels dies. El Parlament serà una plataforma molt important per aquesta colla, però acabaran dividits a causa de ser un grup tan heterogeni. Només em queda "agrair" a tots aquells mitjans de comunicació públics que els hi han donat l'oportunitat d'expressar-se (ho haurien pogut fer amb la resta de partits extraparlamentaris). Espero continuar demà el debat iniciat avui. Me'n vaig a dormir tranquil i satisfet per la feina feta, però expectant encara per tota la feina que s'ha de fer, perquè ara sé que tot i haver estat atacats, vexats i insultats durant 3 anys llargs, el poble català ens fa confiança, i de ben segur que els errors que hem comès al passat no els repetirem al futur.