La vegueria Penedès, més aprop que mai

El compromís de la secció comarcal de les JERC Alt Penedès amb la defensa d’una vegueria pròpia per al Penedès ha estat total i absoluta des de la seva constitució, i cal dir que no ha estalviat recursos de tot tipus per impulsar el seu reconeixement a totes aquelles esferes on n’ha tingut l’ocasió a través dels seus militants.

L’activitat a favor d’aquesta campanya havia tingut com a punt de partida una trobada inicial amb els impulsors de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, Fèlix Simón i Josep Faura, que va permetre comprendre amb major profunditat com s’havien desenvolupat les negociacions amb els diversos ens locals que conformen la geografia del Penedès Històric, des de l’Arboç fins a Gelida, des de la costa del Garraf fins les valls de l’Anoia meridional.

L’impuls de tots els partits polítics, fos quin fos el seu color, era necessari perquè un aspecte que amb prou esforç s’havia introduït dins l’agenda mediàtica d’aquestes comarques, seguís avançant amb fermesa fins l’agenda política del govern català.

Comprenent aquest punt de partida, la constitució d’un Àmbit Funcional Territorial (AFT) per al territori havia de suposar no només el necessari reconeixement simbòlic de la identitat penedesenca, sinó també un conjunt de competències i potencialitats que, lluny d’ésser encara definides, s’apuntaven en el llavors projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que restaven de totes maneres per desenvolupar per una nova llei d’ordenació territorial.

Amb l’objectiu de que el Penedès partís de les mateixes capacitats que les altres vegueries per gestionar el propi territori i la identitat de la seva ciutadania en el moment en què entressin en funcionament, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya van proposar-se tant la conscienciació ciutadana, en la mesura de les seves capacitats, com el reconeixement i la potenciació per part de les cúpules directives de les JERC i d’Esquerra.

Des de la confecció de la pancarta “Volem Vegueria Penedès”, exhibida per primer cop a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès durant la Diada de Sant Fèlix, fins a la Fira de Sant Quintí de Mediona, han transcorregut ja prop de tres mesos plens d’actes diversos en què d’una forma més o menys pública s’ha perseguit aquest objectiu.

Coincidint amb el final d’una legislatura, els entrebancs que ha sofert el projecte han estat nombrosos, però també podem apuntar-nos alguns èxits: el darrer Congrés Nacional de les JERC del 30 de setembre va aprovar la “Proposta de Resolució sobre la Vegueria Pròpia i Unida del Penedès Històric”, que culminava cinc dies desprès amb una declaració als mitjans de comunicació del portaveu nacional Pere Aragonès, on es feia públic el posicionament de les JERC a favor de la nostra vegueria com un acte “de sentit comú”.

Però si un fet ens permet ésser optimistes és que l’impuls que el jovent independentista ha donat sobre Esquerra Republicana ha estat innegable: el fins llavors diputat penedesenc Miquel Carrillo no havia cessat en els seus esforços, tant en la comarca com en l’hemicicle català, per ampliar les bases de suport al mapa de les vuit vegueries. El mateix secretari general del partit Joan Puigcercós va mostrar-se favorable a la Vegueria Penedès des del mateix setembre, però és d’especial importància recordar que el compromís fou refermat per ell mateix tot just una setmana abans d’esdevenir Conseller de Governació, com tot apunta.

Vist on érem i on som ara, és de justícia reconèixer tot l’esforç que milers de penedesencs i entre ells les JERC de l’Alt Penedès, han fet per col·locar a mans d’Esquerra la possibilitat que el nostre país per fi s’organitzi d’una forma respectuosa amb el territori, la seva gent i la seva forma de vida. Aconseguim entre tots junts que la confiança que els hem donat ens situï allà on ens pertoca dins el mapa català: ni a Barcelona ni a Tarragona, al Penedès!

Toni Jover