L'ambigüitat del terme nacionalista

Passades les eleccions al Parlament de Catalunya, els possibles pactes entre unes i altres formacions comencen aflorar com és lògic en tot sistema parlamentari multipartidista. Una de les opcions que sembla que estigui guanyant força entre l'electorat i els mitjans de comunicació del país és el "govern nacionalista" format per CiU i ERC. El qual s'aferra al fet que el PSC ha descartat governar amb CiU (encara que no diu res de no donar-li suport des de l'oposició), i que mediàticament el Tripartit hagi suposat un fracàs. Doncs bé, m'agradaria aclarir alguns punts sobre aquest suposat govern nacionalista que reclama una part del país.

Deixant a banda que a molts països estat-nació d'Europa el terme nacionalista s'associa a l'extrema dreta, a països que no provenen de la tradició westfaliana o bé que aspiren a convertir-se en nació-estat, aquest terme senzillament és sinònim d'independentista. Còrsega n'és un exemple, com ho pot ser Escòcia o Irlanda. En canvi, a les diferents nacions que formen part de l'Estat Espanyol el terme nacionalista significa senzillament no tenir obediència estatal. Aquest és el cas de CiU. Un partit que quan hi ha eleccions fa sortir estelades als seus mítings, encara que la seva política estigui molt allunyada de postures nacionals. D'exemples en tenim a cabassos, per exemple quan el senyor Roca i Junyent va descartar el concert econòmic per Catalunya perquè això "suposava un mal de cap en gestió". Ja veiem quins nacionalistes més conseqüents que tenim. O com per exemple quan després del Catalunya-Euskadi del proppassat 8 d'octubre el número 2 de CiU, Duran i Lleida, deia que "no havíem de tenir seleccions nacionals perquè aquest paper ja el fa el Barça". Això, més les contínues renúncies a polítiques de país, com ara la rebaixa del projecte d'estatut que havia aprovat el nostre Parlament, fan que no tinguin cap mena de credibilitat a l'hora de plantejar ultimàtums de cap mena. I menys de caire nacionalista.

Reconec que a CiU hi conviu una base nacionalista de veritat, en la qual fins i tot hi ha algun diputat, ara bé, el món no es basa en gestos ni somnis, es basa en fets, i l'actual direcció (que no és escollida pels militants) queda molt lluny del sector sobiranista. Per tant, convido serenament a tots els militants nacionalistes de CiU a fer un cop de puny sobre la taula i prendre les regnes del partit, i si això no és possible, els animo a crear un partit independentista de centre-dreta. Llavors parlarem de govern nacionalista.