10 desembre 2006

Mala notícia: s'ha mort Pinochet

Sé que el títol d'aquest post és més que provocador, però per a mi és una mala notícia que el dictador Augusto Pinochet s'hagi mort.

Des de la setmana passada quan va tenir el primer infart ja vaig augurar la mala nova. Pinochet es moriria sense ser jutjat. I aquest ha estat l'últim triomf d'aquest ésser que el 1973 va decidir aixecar-se contra el govern democràtic de Salvador Allende, i fer que l'11 de setembre no fos patrimoni exclusiu dels catalans. A partir d'aquesta data també ho seria dels xilens, un poble treballador i espavilat com nosaltres, els catalans.

Pinochet va iniciar una dictadura ferotge al més pur estil del feixisme europeu del període d'entreguerres, però amb un afegitó particular, estava estretament vinculat als interessos exteriors dels Estats Units i era coordinat per la ferotge Escola de les Amèriques de Panamà, orquestrada per la CIA. Fins el 1990 Xile va patir una de les dictadures més cruels de la història de la humanitat, amb milers de detinguts, assassinats i desapareguts, i amb onades d'exiliats, alguns dels quals he tingut l'honor de conèixer.

Qui avui s'ha mort a l'edat de 91 anys era un genocida, un torturador i un feixista de la pitjor mena, però la seva mort me'n recorda una altra, la de la Franco, que també va morir al llit mofant-se de tots els lluitadors antifranquistes, que van ser incapaços d'ajusticiar-lo abans. Avui els temps han canviat, i Pinochet va tenir la mala sort que un tal jutge Garzón (possiblement per netejar la mala imatge del seu càrrec a l'Estat Espanyol) va sol·licitar al Regne Unit la seva extradició quan el dictador s'hi trobava per fer-se una intervenció en un hospital. El procés va ser llarg, i quan finalment la justícia britànica en va acceptar l'extradició Jack Straw, ministre de l'interior britànic, va amnistiar-lo tot vetllant pels interessos atlantistes de la Union Jack. De nou a Xile, sorpresa, la justícia va retirar-li la impunitat i el càrrec de senador vitalici i va endegar un procés per jutjar-lo, però el drets humans que ell mai va respectar l'exhimien una vegada i una altra per motius de salut.

Avui s'ha mort un tirà, un dictador que havia sigut l'autoritat suprema de Xile i que havia fet i desfet al seu lliure designi. Per una persona com ell el pitjor càstig que podia haver sofert era la humiliació d'haver-se vist jutjat per l'estat que havia dominat. Per tant, la seva mort és una victòria de Pinochet i dels seus que fa que la injustícia no sigui sentenciada.

Per molts xilens avui és un dia d'alleujament. Un punt i a part d'un capítol de la història, però els crims que un dia es van cometre avui ja no es poden castigar.

2 Comments:

At 12/12/06 00:28, Anonymous Toni Jover said...

Ben dit. més enllà del sadisme que suposa l'agonia d'un vell xaruc, hi ha el patiment d'un poble represaliat i torturat que no ha pogut veure com la justícia posava els criminals al lloc que els pertocava.
Confiem que els cucs tinguin quelcom de jutges i reciclin sa carn putrefacta, per fer brotar així vida nova del cos d'aquell que havia sembrat mort.

 
At 13/12/06 16:00, Anonymous Montserrat Fornells said...

Tens tota la raó

 

Publica un comentari

<< Home