Una tragicomèdia econòmica

Cada vegada més es demostra que l'Estat Espanyol és un obstacle per l'economia de mercat. Malgrat que el PP faci gala del seu liberalisme i el PSOE tregui pit amb les polítiques econòmiques liberals (neoliberals, en realitat) introduïdes ja per Solbes el 1993, l'economia espanyola, a diferència de la resta d'estats de l'Europa Occidental, continua sent un cortijo pels amiguetes.

Per començar, la meitat de l'Estat Espanyol (concretament de Madrid en avall) continua vivint de renda. Així de clar i així de trist. Nosaltres ja fa anys que ho pregonem, i tot just ara sembla que alguns ens comencen a donar la raó. El 1978 podia semblar lògic que es transferissin partides pressupostàries més àmplies a les regions del sud (llavors no existia això de les comunitats autònomes encara que alguns es pensin que són la mare dels ous) per tal d'iniciar algun tipus d'economia en unes zones cultural, econòmica i políticament depauperades per segles i segles de latifundisme i per 40 anys de dictadura nacionalcatolicista. Bé, s'ha vist que els que defensaven això o bé anaven amb el lliri a la mà o bé eren uns lladres (com els polítics del PSOE que entraven pobres a la Moncloa i sortien amb milions i més milions). Aquest sistema econòmic s'ha propiciat per tres factors a tenir en compte: 1- ha afavorit els cacics, els quals continuen rebent subvencions per metre de terra de patrimoni i poden continuar vivint de no fer res (vegi's, sense anar més lluny, d'on provenen la majoria de protagonistes de la premsa rosa espanyola). 2- ha amansit les classes populars d'aquelles regions, les quals en comptes de solucionar el problema estructural que tenen s'han deixat estimar per les quantioses partides procedents de les classes treballadores catalanes, principalment, amb un gest d'hipocresia alarmant i encetant així un conflicte entre territoris. 3- ha garantit que l'actor mediador de tot aquest sarau sigui el PSOE (Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura són al servei contínu i perpetu del 'partit únic'). Que allà hi governi el PSOE no és casual, garanteix la pau social entre els cacics (els comunistes haurien pogut guanyar fàcilment si no s'haguessin introduït aquests canvis financers i s'hagués fomentat a consciència la victòria dels socialistes), els treballadors i els funcionaris. A més, i a causa de l'elevada emigració cap a Catalunya s'asseguraven un refredament del conflicte, almenys fins la tercera generació (els néts dels immigrants que van arribar a casa nostra), que actualment ja són una peça fonamental dins l'independentisme català. A més, tots sabem que com a contraposició al PP el PSOE està 'ben vist' a Catalunya, ja que tots sabem que si en aquelles regions hi hagués el PP al govern, el poble català reaccionaria de manera diferent (som un país que encara es pensa que els espanyols de centre són diferents dels espanyols de dreta). Aquests tres factors han permès que, per exemple, Chaves sigui el 'dictador' més antic d'Europa (abans fins i tot que Lukashenko a Bielorússia). I la cosa és ben senzilla, si no governa el PSOE s'acaben a curt/mitjà termini les transferències econòmiques que garanteixen la vida econòmica 'decent' de molts ciutadans, cosa que voldria dir tornar a la lluita de classes i, potser, a la fam. Aquí el poble s'ha equivocat tolerant això, triant el 'pa per a avui i gana per a demà', però bé, ja sabem tots que l'esforç i el treball en contraposició a la festa i la 'siesta' no seran mai valors tinguts en compte per la gent d'aquelles contrades.

Tot i el panorama estructural que ens impedeix progressar econòmicament als països amb empenta, el darrer episodi esdevingut a l'Estat Espanyol ha estat el de la controvertida OPA de Gas Natural a l'elèctrica Endesa. Des que la companyia energètica catalana va fer pública la seva oferta d'aquisició els atacs, les mentides i els boicots han estat a l'ordre del dia per part de la dreta espanyola i del consell d'administració d'Endesa. El gran argument que des de la FAES es pregonava era que amb la unificació sota una mateixa empresa (Gas Natural ja controla la petroliera Repsol-YPF) la competència se'n veuria ressentida i això provocaria un monopoli. Com si ara no n'hi hagués! Potser a Madrid quan volen encendre el llum tenen tants interruptors com companyies elèctriques hi ha, perquè aquí ningú ens ha deixat triar mai quina companyia volem que ens subministri l'electricitat. Per tant, l'argument no s'aguanta per enlloc. Tot i així, hi havia dos grans arguments amb què jugaven els espanyols, el canvi de seu a favor de Barcelona (tots sabem que la villa-y-corte basa la seva economia en tenir les seus dels ministeris i les grans empreses) i sobretot, per evitar la concentració energètica a mans de Catalunya (Gas Natural està participada per La Caixa que alhora està participada per la Generalitat), ja que això voldria dir que un futur estat català independent l'energia espanyola arribaria de l'exterior, i que els catalans podríem fer amb ells el mateix xantatge que els russos de Gazprom van fer amb Ucraïna i Moldàvia a l'arribada del 2006. De tota manera, no ens enganyem, malgrat ens facin ser espanyols per sempre, nosaltres estarem 'fuera de territorio nacional' (Esperanza Aguirre dixit) ja que som diferents i per això som i serem discriminats pels separadors i racistes espanyols.

Davant de la gran comèdia orquestrada pel PP, seguida per les institucions afins i per tota la colla de fanàtics ultranacionalistes espanyols, l'empresa alemanya E-ON ha aprofitat el caos per fer una OPA més ambiciosa. Això no tindria res d'estrany si no fos que a Espanya no s'hi han oposat, ans el contrari, estan encantats de perdre empreses i poder sempre i quan aquest no vagi a Catalunya. Encara en queden de dependentistes catalans partidaris d'Espanya? Doncs ja deuen tenir prou pena!

Finalment, no oblidem que els grans senyors del PP de la nostra generació s'han fet rics amb l'AVE (Agag, gendre d'Aznar, es va embutxacar a través de la seva empresa 9 milions d'euros), Zaplana i els seus s'han fet d'or destrossant la costa valenciana, els botiflerets catalans s'han beneficiat com ningú dels peatges de les autopistes, els ex-ministres del PP com Abel Matutes han vist com el traçat de l'esperpèntic projecte d'autopista que ha de dividir Eivissa sorteja gairebé per sant ofici totes les seves propietats tot augmentant-ne la seva cotització ... Això és Espanya, un estat que viu dels sopars de duro i que tolera les argúcies dels quatre que han manat sempre i que s'aprofiten dels ciutadans, els quals, per més inri, sempre estaran disposats a aplaudir-los.

La independència és l'única solució, per això cada vegada que a Espanya en senten parlar es posen la mà a la butxaca. Com ja he dit: 'pa per a avui, gana per a demà'.

Vídeo de la manifestació!

La ressaca del 18-F

Després de l'èxit de la manifestació de dissabte tots els partits s'han afanyat per atacar ERC i el seu 'partidisme' a la manifestació, i tots els partits també s'han afanyat a donar els arguments pels quals creien que la gent va sortir al carrer. En primer lloc, cal deixar molt clar que abans de la manifestació tots els partits (PP, PSC, CiU i ICV) van demanar a la ciutadania que NO participés de la convocatòria "Som una nació i tenim el dret de decidir", per tant, les dobles lectures que avui han pretès fer sobre la motivació dels manifestants són totalment oportunistes i fora de lloc. Tots excepte el PP (per la seva oposició frontal a qualsevol tipus de reforma de l'estatut, comparsetes a la blavenciana a banda) critiquen ERC per l'èxit de la manifestació i per una suposada instrumentalització partidista d'aquesta. A veure, anem a pams, quin ha estat l'únic partit polític que hi va donar suport obert i que es va encarregar de bona part de la infraestructura? ERC (EUiA va desdir-se'n a última hora, encara que per la majoria de mitjans la notícia no hagi transcendit i l'utilitzin com a 'dissolvent' de la paraula ERC quan narren els fets). A quin partit donen suport la gran majoria dels manifestants? ERC. Quin partit hi hagués sortit perdent si la marxa no hagués sortit rodona? ERC, i a PSC, CiU i ICV els hagués faltat temps per 'tirar merda' al damunt del partit independentista. Així doncs, i apel·lant a la dignitat que dissabte reclamàvem, aquests partits faran bé no volent enganyar un poble que té les idees ben clares i que tot ser a les portes de carnaval, ja els ha tret la màscara que fa anys que portaven (28 per ser exactes).

És de carrer la reacció d'avui d'ICV, quan per boca de la seva portaveu Dolors Camats, han expressat que ERC no ha de capitalitzar-ne els fruits. Ai ells, els que els va faltar temps aquell diumenge al matí per vanagloriar el pacte Mas-Zapatero!! Ara volen donar lliçons a ERC?! Ben bé són un partit infantilitzat, de grans eslògans, sí: 'aturem la guerra', 'pau al món', 'que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet', 'd'esquerres de debò', 'Lula és el model a seguir a Catalunya', per després dir amén a la rebaixa Mas-Zapatero!

La reacció convergent ha estat digna dels millors trilers. Mas ha admès l'èxit de la marxa i ha encoratjat ERC a aconseguir un pacte amb Zapatero millor que el 'seu'. Què es pensa CiU, que tothom mata per una ració de llenties? No es tracta de fer mèrits per fer-se la foto, es tracta d'aconseguir allò que el Parlament va votar partint de la idea de democràcia i de dignitat nacional. A veure si la bona gent convergent se n'adona que això no és una guerra de partits sinó una guerra pels drets dels catalans. Guerra, que ara mateix, ERC fa contra el PP i els poders fàctics de l'Estat Espanyol i contra PSC, CiU i ICV, perquè han decidit ser espanyols i anar de cul als interessos dels ciutadans de Catalunya.

Per acabar, analitzem la via d'interpretació socialista. Montserrat Tura es va quedar ben ampla afirmant que la manifestació era contra el PP, precisament per això no hi va anar cap dirigent socialista, oi? I és més, dijous passat a mi en persona em va negar que el CAC hagués rebut instruccions polítiques per tal de vetar l'anunci de la manifestació a les emissores de la CCRTV. Curiós que davant el silenci dels mitjans ara digui de manera planera i relaxada (habitual en ex-alcaldes socialistes) que la marxa era contra el PP. I com és que el PSC no s'hi va sumar, doncs?

El tracte als mitjans de comunicació ha estat ben curiós, La Vanguardia s'ha afanyat a mostrar les xifres de Contrastant (màxim de 80.000 manifestants) quan en cap altra ocasió les havia mostrades. Què passa? que només recorrem als càlculs d'aquesta associació quan la manifestació no és 'oficial'? Els serveis informatius de TV3 li van dedicar cinc minuts, talment la meitat del temps que dedicaven a parlar de l'Alonso. TVE-3, la seva, i ja tenien raó els primers que se'n van adonar. Tot i així, cal aplaudir l'actitud valenta de professionals com l'Albert Om, qui ja la van anunciar abans que es fés i que avui han produït un extens reportatge. Pel que fa als mitjans espanyols, o bé estan esfereïts pel què va passar, o bé l'han titllat de manifestació a favor de l'Estatut Mas-ZP, quedant-se tan amples.

La conclusió que en trec és que tots aquests actors polítics espanyols s'han vist sorpresos per un poble valent. S'han acollonit, i la seva única excusa és la por i la mentida. Es pensaven que els hi mantindríem la parada (l'Estat Espanyol, per aquells lectors que encara no em coneguin) 25 anys més com si aquí no hagués passat res, però no és així. N'estem farts d'Espanya, del seu espoli, de la seva arrogància, de la seva corrupció, de la seva sapastreria, de les seves dots poc democràtiques, de les seves mentides, de les seves amenaces, del seus poders fàctics i de tot allò que ha impeditat al poble català avançar amb normalitat com ho hagués fet qualsevol país normal. Subscric les paraules de Vicent Partal quan parla de 'Revolució silenciosa', tot i així, hi afegeixo l'incís que ja ens farem sentir.

Som una nació!!

Crec que no tinc paraules per descriure el que he viscut avui. Abans de sortir de Sant Quintí per anar a Barcelona les meves prediccions em deien que seríem uns 30.000 (50.000 tirant llarg). M'he equivocat, i la veritat, me n'alegro. Malgrat que la Guàrdia Urbana digui que hem estat només 125.000 els catalans que hem col·lapsat el trajecte de Plaça d'Espanya a Plaça Catalunya, les meves prediccions s'acosten més a les dades donades per l'Organització, que ha xifrat en 1 milió els catalans que hem sortit al carrer a exigir dignitat. Personalment no crec que haguem arribat al milió, tot i així, poc hi ha faltat. Més que entrar en una guerra de xifres, el que ens ha d'interessar és la convicció que ha fet sortir al carrer a gent de totes les edats, de totes les procedències, de totes les tendències socials a exigir que som una nació i a reclamar el dret d'autodeterminació. No hi ha estatut que valgui, al poble català no se'l regateja, ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer!

Encara em costa creure que per fi, després d'anys de misèries, el poble català hagi sortit al carrer a reivindicar la independència. No ens hauria d'estranyar, els 28 anys de l'Espanya constitucional no han estat altra cosa que la cua del franquisme. Se'ns continua insultant a diari, se'ns continua espoliant, Espanya (i els espanyols) continua sense respectar-nos com som. Per tant, és ben fàcil, fem un gest de dignitat i entonem l'hora dels adéus.

Sempre he cregut que un dia o altre viuria a la República Catalana. Avui és més aprop, i ho és gràcies a les classes mitjanes i populars, a xarnegos i immigrants, a catalans del nord, a valencians, a mallorquins, a patriotes de debò que mai han renunciat al somni, somni que cada segon es va convertint en realitat. Europa ens ha vist, saben que anem de debò i ja ens comencen a tenir en compte. Espanya ens tem. Ara és hora segadors, ara és hora d'estar alerta, per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines. 2014: República Catalana!

18-F: Som una nació i tenim el dret de decidir!

Amb aquest lema es convoca una manifestació que es preveu multitudinària. És evident però, que la societat catalana, mesella com ella mateixa, no sortirà en massa a exigir els seus drets com ho va fer, per exemple, contra l'ocupació de l'Iraq. I és que quan el 'mal' és lluny tot s'hi val per col·lapsar les ciutats i sortir a fer patxoca a la tele, en canvi, quan el problema ens afecta de ple, la vergonya d'uns, el 'què diran' d'altres, l'autoodi, i d'altres patologies de caràcter acomplexat condicionen i molt la defensa de la democràcia i el dret del país i dels seus ciutadans. Una enquesta revela que només el 54,9% dels ciutadans de Catalunya creuen que som una nació. I això, o bé està fet amb molt mala bava, o bé tenim una taxa d'analfabetisme que ronda el 45%. Catalunya té llengua, història, cultura, economia, idiosincràcia, arrels, humor, aspiracions, desitjos, habitants, recursos naturals, gastronomia, aficions ... diferents d'Espanya. I qui ho negui és perquè té un problema.

Espero que avui serà un gran dia per tots aquells que creiem en la democràcia i que volem que es respectin les decisions que pren el nostre parlament, ja que si ni això pot complir 'l'Espanya plural', què coi hi pintem com a país dins d'aquesta mena d'estat de segona divisió, riota d'Europa i paradís de la droperia?

500 entitats avalen la marxa d'avui, i tot i que partits com EUiA han acabat cedint a les pressions del PSOE (com fa 28 anys ho va fer a les pressions de la corona), l'afluència de gent d'arreu del país serà important. Ni més ni menys que 300 autocars vindran amb gent del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà per dir ben fort als miops de convergència, als sords del PSC, i als feixistes del PP, que som una NACIÓ i que tenim el dret de decidir el present i el futur. Espanya ens va robar el passat, ens ha hipotecat el present, però no ens prendrà el futur: la llibertat.

18 de febrer a les 5 de la tarda a Plaça d'Espanya, som una nació i tenim el dret de decidir!

El PP i la recollida de signatures

Em sembla que l'única paraula que em ve al cap per designar la present campanya política del PP és 'esperpèntica'. Primer per la forma que fan servir, grollera, barroera, sapastra, encara que es pensin que fent votar la gent (no he fet servir el verb 'fer' envà) seran ja demòcrates. I segon, pel que fa a contingut, la campanya de signatures no pretén altra cosa que derrotar el parlament català gràcies a la superioritat numèrica dels espanyols vers el catalans. Això no és democràcia. Cada territori ha de tenir el seu parlament, i independentment de la gent que hi visqui, ha de ser sobirà. És un motiu més pel qual necessitem la independència, no podem jugar a la democràcia amb una colla de tramposos. D'exemples en tenim per donar i per vendre. L'ocupació espanyola de l'Iraq en va ser un, on el parlament català amb més d'un 90% de diputats en contra no va poder fer res, i ens vam haver de regir, altre cop, pels designis estúpids d'aquells habitants d'Àvila, Salamanca, Conca o Palència, amb qui ben poca cosa hi tenim a veure, per fer patir vilment els habitants de Fal·lujah, Tikrit o Bagdad. I clar, això sense parlar del dèficit fiscal permanent que patim com a nació, llast que ens impedeix créixer al mateix ritme que els nostres interlocutors europeus (divisió en la qual ens toca jugar). Si els espanyols volen jeure a l'ombra i jugar a regional preferent, és la seva decisió, no pas la nostra.

A més, el tema de moda al Principat és la imposició lingüística del català i la vulneració dels drets dels castellanoparlants. Seguint aquest fil, avui als matins de TV3 s'ha obert un debat públic per debatre entorn del tema. Era d'esperar, ha sortit la mestressa de casa que no parla ni gota de català i que somica perquè els seus fills no poden ser escolaritzats únicament en castellà; el metge que es fa dir 'progressita i d'esquerres' i que com que no pot portar la seva nena a una escola plenament en castellà iniciarà una vaga de fam; el sociata que diu que a casa parla en català però que a TV3 hi fa servir la llengua de Góngora com a expressió reivindicativa ... Per contra, però, entre els detractors d'aquesta persecució lingüística que han atiat a parts iguals El País i El Mundo hi havia un jove militant del PP castellanoparlant, una argentina que en 3 anys ja parla un català molt correcte, i un destacat patriota que esperem que es converteixi en un assidu del panorama mediàtic català, en Jaume Piqué, el que fins fa 1 any era el Jimi d'Igualada, convertint el seu bar cafè Jimmy Jazz en el més ben parit de Salses a Guardamar.

En la campanya del PP de recollida de signatures, el PP vol forçar el govern de ZP I, el mentider, per què convoqui un referèndum que votin 'tots els espanyols' (jo ho deixaria en espanyols i prou) contra l'estatutet català. Els populars, però, necessiten 500.000 firmes ( ja en portem 1.650.000) i el govern en cap cas està obligat a convocar-lo. Tot i això, l'esquerda dins el PP català es va consolidant, un regidor de Lloret de Mar i un de Santa Coloma de Farners ja han estat expulsat del partit, Josep Piqué aguanta com pot les envestides del sector més ultra (que té el suport de la direcció estatal del PP) amb una clara abaixada de pantalons que no sabem on arribarà, i el segon del president del PP català, Francesc Vendrell, ja té els dies comptats com a diputat del PP. A més, per més inri, ahir Zaplana va venir a Barcelona a recollir signatures contra l'estatut (no ens enganyem, arreu els signants deien que signaven contra Catalunya, i això és greu) i per posar cullerada al tema lingüístic va comparar la situació del català a l'època franquista amb la situació actual del castellà a Catalunya, a més, per arrodonir el paral·lelisme amb les comparses pro-llengua castellana vanagloriant les reivindicacions a favor de la llengua catalana durant el franquisme. Per això he titllat la campanya del PP d'esperpèntica, perquè Zaplana en els seus anys de president de la Generalitat Valenciana no va dir ni una sola paraula en el seu estimat valencià, el català de tots.

Independentistes?

"La CUP ha anunciat en un comunicat, que podeu llegir a continuació, que retira el suport a la plataforma "Tenim el Dret de Decidir". Tal i com vàrem anunciar en un comunicat públic, amb data 22 de gener de 2006, des de la CUP veiem amb preocupació la possible instrumentalització de les mobilitzacions impulsades per aquesta Plataforma cap a posicions en defensa de la integritat de la proposta l'Estatut del Principat sorgida del Parlament de Catalunya. Tot i valorar positivament les matisacions que, des del si de la Plataforma, s’han fet en el sentit de destacar que aquesta campanya és en defensa del dret del poble català a decidir el seu futur, pensem que, degut a l’actual conjuntura política, la lectura pública que es farà d’aquesta campanya serà de suport “a un Estatut sense retallades” És per això que la CUP, en tant que contrària a qualsevol estatut que mantingui els Països Catalans sota la dominació dels Estats espanyol i francès, es veu obligada a anunciar la seva retirada d'aquesta campanya. Confiem en què, després de l’actual conjuntura, tots i totes serem capaços de treballar plegats en la lluita pel reconeixement i l’exercici del Dret d’Autodeterminació del poble català. Secretariat Nacional de la CUP. Països Catalans, 13 de febrer de 2006."

Em sap realment greu que la CUP i l'Esquerra Independentista Revolucionària que l'envolta s'hagin escaquejat de la manifestació del dia 18.

Digueu-me il·lús, ingenu o qualsevol altra cosa, però em pensava que una manifestació unitària a favor del 'Dret de decidir' dels catalans i catalanes, és a dir, de l'autodeterminació, era prou rellevant perquè tots els demòcrates i independentistes hi féssim cap. No serà així, una part petita però important i necessària, no hi serà, i tot per motivacions partidistes. El fet que ERC hagi mobilitzat totes les seves bases els fa témer que quedaran eclipsats. Que sàpiguen que el dia 18 no hi anirem a defensar cap partit, hi anirem a defensar la dignitat del nostre poble, i jo personalment, com a militant d'ERC, ja he posat en dubte la meva militància en cas que ens abaixéssim les calces com han fet d'altres. Per mi Esquerra és un mitjà, no pas un objectiu.

Sé molt bé que dissabte passat dia 11, les CUP van organitzar una manifestació a favor de l'autodeterminació. És molt lloable, no hi vaig poder anar, però hi donava tot el meu suport. Ara bé, l'acte de força serà el dissabte que ve, i si no hi som tots, ja no farem la força que voldríem, serem un poble trencat, i això a Espanya (CiU, inclosa) li plau.

Cadascú que ho miri des del punt de vista polític que trobi encertat, però des del meu, la CUP no em farà creure que és més independentista que ERC fent pintades, fent més soroll o cridant que no volen estatuts, no, la CUP em farà creure que és més independentista que ERC quan actuï com un partit independentista.

CiU a traïció

N'hi havia per a tant?

Ja sé que potser faig tard a l'hora de publicar aquest article, però la feina, els estudis i una mica de tot han fet que hagi estat uns quants dies absent de la cita blocaire.

El present article pretén ser una valoració dels fets que han secundat la publicació, per segona vegada, de les caricatures de Mahoma al rotatiu danès Jyllands Posten i a la revista noruega Magazinet.

En primer lloc les caricatures són satíriques, ni burlesques ni grolleres. En segon lloc, la legislació de Dinamarca i el codi deontològic dels periodistes danesos permeten, emparant-se en la llibertat d'expressió, la publicació de les caricatures. En tercer lloc, sembla que hi hagi societats amb una cua de palla més llarga del normal, fins i tot, m'atreviria a dir que en lloc de cua de palla tenen una metxa encesa amb una bomba a la punta a punt d'esclatar.

Segons la cronologia dels fets que es pot llegir a la web del diari danès (no sabem si tot el que hi diu és tal com va ser), les caricatures van sortir al carrer el 30 de setembre passat (data que coneixem prou bé per altres motius). La comunitat musulmana danesa va exigir unes disculpes públiques, i al no satisfer-se totalment, els va faltar temps per portar tota mena de caricatures (les del diari i unes que no ho eren) a un seguit de líders religiosos de l'Orient Mitjà. A partir d'aquí s'inicia el populisme, la demagògia i una tergiversació dels fets interessada orquestrada segons diuen, pels Germans Musulmans, la branca històrica de l'islamisme anti-occidental, fundadora entre d'altres, d'Hamàs.

Remenant a viquipèdia, podem assabentar-nos que el Jyllands-Posten és el diari de més tirada de Dinamarca, radicat a la ciutat d'Äarhus i de tendència centre-dretana. Actualment dóna suport explícit al partit liberal, encara que tradicionalment hagi estat el diari del partit conservador danès.

No sé fins a quin punt a uns i altres els interessa un enfrontament de civilitzacions, tot i així, crec que les comunitats musulmanes europees i Al-Jazeera hi han jugat un paper pervers. A uns els interessa mobilitzar aquells joves que, ja a Europa, s'allunyen dels valors musulmans a favor dels valors seculars i del laïcisme. Altres, amb l'afany d'informar a base d'una prèvia i rigorosa selecció de la informació a tractar, es lucren al llarg i ample dels territoris de majoria musulmana.

Certament crec que qualsevol insult gratuït a una altra comunitat, sigui religiosa, lingüística o nacional, s'ha d'evitar per tal de d'afavorir la convivència. Ara bé, en el cas d'aquestes caricatures no crec que depassin ni molt menys els límits de l'ètica i de la tolerància. Poden no agradar als musulmans, és veritat, però en cap cas ofenen ningú. És més, rere les manifestacions anti caricatures s'hi amaga un desig anti-occidental, contrari al laïcisme i a la secularització, contrari als drets dels ciutadans i partidari de les lleis religioses. Les mateixes lleis que defensava la Inquisició i que per sort pels europeus, vam saber esborronar quan va ser necessari. El mateix passa amb l'Islam. Hem de fer costat a aquells musulmans laics, que entenen que la vida pública ha de ser lliure de fes i creences, ajudant, si cal, a acabar amb la seva Inquisició, la mateixa Inquisició que els impedeix el progrés econòmic, la llibertat individual, la igualtat de gènere, i que els empeny a emigrar a la temuda Europa per poder alimentar les seves famílies. No s'hi val a badar, no podem cedir ni un mil·límetre davant d'aquells que encara viuen al segle XV. I no es tracta d'anar contra els musulmans, sinó contra aquells musulmans que es pensen que un llibre del segle VII pot regir la vida diària de milions de ciutadans del segle XXI. No és això, no és això!

En relació a aquesta notícia, ahir Vilaweb.tv entrevistava Mohamed Chaïb, diputat d'origen marroquí del PSC al Parlament de Catalunya. Chaïb, ariet que els socialistes utilitzen per penetrar a les comunitats musulmanes catalanes per tal d'obrir un nou negoci electoral el dia de demà, feia unes reflexions bastant perilloses. Venia a dir que de la mateixa manera que els musulmans mai ofendrien un déu aliè, els 'cristians' tampoc havien d'ofendre Mahoma. Però en quins paràmetres parla? Cristians contra musulmans? Potser és que els seus companys del PSC no li han explicat correctament, o bé que de tant negociar amb el Consell Islàmic de Catalunya, el senyor Chaïb s'ha cregut la jihad que aquest darrers tenen ficada al cap. A Catalunya hi ha catalans, i la religió que cadascun d'ells triï és cosa seva i totalment personal. A Catalunya hi ha catalans i catalanes, i a l'hora d'interpel·lar uns i altres la religió no ha de ser en absolut rellevant. Ens hem de regir com a poble i societat amb valors laics, i que cadascú es pagui de la seva butxaca els seus capricis religiosos. És per això que vull trencar una llança a favor d'aquells musulmans que alerten de la irresponsabilitat de les administracions que per rentar-se la cara i fer-se el 'progre' subvencionen aquests consells islàmics que no respecten ni la llengua del país, ni les lleis seculars de la nostra societat. I no només deixem de subvencionar amb diner públic les associacions musulmanes, sinó que d'una vegada per totes deixem de donar tracte de favor a l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. O ens convertim d'una vegada per totes en una república laica, o el xoc de civilitzacions estarà garantit. Personalment, no vull morir en nom de cap fe estúpida que qüestioni la ciència i la raó.

El retorn del tita

El PSPV traeix l'esquerra

Quan el PSPV demani el vot útil de l'esquerra valenciana per les eleccions a la Generalitat hauríem de recordar-los la traïció a la democràcia que han orquestrat. La colla de Pla ha renunciat a rebaixar la barrera electoral al 3% i a aturar el segregacionisme lingüístic al proper estatut. Tot i així, per dissimular-ho entre els seus i rentar-se la cara per la resta de ciutadans han consumat la traïció per la via sublim, com si la gent no hi veiés més enllà del què diuen els de Pepiño Blanco. Els socialistes pretenen (o més ben dit, pretenen fer pretendre) que la rebaixa es consumi en una futura llei electoral valenciana que requereixi dos terços del parlament, és a dir, incloure un PP que mai tolerarà la fi de la barrera legal del 5%, el seu gran negoci. Per tant, és paper mullat.

L'actual sistema deixa fora de les corts uns 200.000 valencians, cas únic en tot l'Estat Espanyol. Tanmateix, siguem clars, els partits que es queden fora són nacionalistes i d'esquerres (els partits blavers sempre acaben topant amb regals del PP i el PSPV, indistintament), i, per aquest motiu, són els únics que poden posar en dubte l'hegemonia d'un PP que s'ha instal·lat com a amo i senyor de les terres del sud dels Països Catalans gràcies a la connivència dels socialistes. Els mateixos que a la dècada dels 80 van flirtejar des de la Generalitat amb el blaverisme d'UV i que actualment deixen al PP que castellanitzi el país, que exploti sense control el territori, que enfronti el País Valencià al seu germà del nord, i que dugui a terme casos de corrupció de nivells encara no vistos enlloc més. Definitivament, sospito que Ferraz dóna ordres expresses a la seva sucursal valenciana per tal de garantir un perpetu govern popular, assegurant així la partició dels Països Catalans i la supervivència del seu estimat Estat Espanyol. Tot això ho paguen els valencians.

Un sol poble

Una vegada més la justícia espanyola (TSJC, inclòs) ha donat la raó a aquells que no es volen integrar. Resulta que els pares d'un alumne de primària de Badalona van exigir al centre educatiu on porten el seu fill que no rebés l'ensenyament en català, i que si calia, fos objecte d'un programa individualitzat en la lengua del imperio. Doncs bé, les associacions més bel·ligerants amb el català: Convivencia Cívica Catalana (sic), Foro Babel i d'altres, han fet mans i mànigues per tal d'aconseguir el propòsit que persegueixen des de fa vint-i-cinc anys: establir un precedent que qüestioni la immersió lingüística a l'ensenyament. Deuen estar contents! Jo en canvi sento llàstima per la família del nen i per la seva profunda ignorància, ja que el que problablement no saben és que si el seu fill no surt de Badalona, no aprendrà el català, cosa que el convertirà en un fracassat al seu propi país, i el dia que hagi d'anar a buscar feina es trobarà amb moltes dificultats.
Els partidaris d'ensorrar el sistema únic educatiu somien en una Catalunya dividida per murs i llengües, on l'enfrontament ètnic domini el panorama social, i on cada cacic tingui la seva menjadora electoral al seu feu. Que sàpiguen que no ho aconseguiran, Catalunya és un sol poble, sense distincions d'origen, de religió ni de llengua materna, i per garantir-ho hi som nosaltres, els independentistes d'esquerres, i no tenim por de plantar cara a l'Espanya casposa del PP ni tampoc a l'Espanya maquillada de demòcrata del PSOE, la mateixa Espanya que titlla despectivament de 'xarnego' als que no han nascut a Catalunya tal com si fossin vassalls en deute amb l'imperio. Això no és Espanya, aquí no hi ha vassalls, aquí hi ha ciutadans, i perquè això sigui possible, cal anar a totes fins la propera parada: la República Catalana. Tots som iguals, tots som lliures!