Al PSOE li deixem fer de tot

Quan Josep Pla va dir que "el que més s'assemblava a un espanyol de dretes era un espanyol d'esquerres", no li faltava raó. Una frase tan curta i que diu tant de la visió que els espanyols tenen de nosaltres i de les nostres reivindicacions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Escric aquest post bastant tip de la consciència social de la gent del meu país, perquè quan el PP governa a Espanya tots som bons per manifestar-nos a tort i a dret, i quan ho fa el PSOE ningú piula, malgrat que hi hagi molts exemples per fer-ho.

Aquests dies serem testimonis de la fi de les emissions en català de RNE-4 i de les desconnexions en català de TVE, que només salvaran els 30 minuts diaris d'informatiu, tal com es fa a l'Estat Francès amb les diferents llengües nacionals (perquè quedi ben clar quin model segueixen a Ferraz). RTVE addueix a criteris d'eficiència econòmica el desmantellament dels estudis de Sant Cugat, però si filem prim resulta que, per exemple, la néta de Franco cobra 50.000 euros setmanals per aparèixer a "Mira quien baila" poc més de 10 minuts. Ja es veu per on retallen!! I els programes escombraria són la prioritat de la progresia socialista abans que no pas el dret del 20% de la població de l'Estat a tenir descodificacions en la seva llengua a la televisió pública.

I perquè valgui la paradoxa, el Ministeri d'Educació es treu de la màniga un reial decret d'ensenyances mínimes a través del qual s'imposarà una tercera hora de castellà a les escoles públiques del país, perquè segons diuen els experts en la matèria els joves de Catalunya no se saben expressar bé en castellà. Però, i en català, que ho han estudiat? Perquè malgrat haver estat sotmesos a l'estricte règim nacionalista català autoritari i rentacervells, avui encara molts joves castellanoparlants s'embarbussen per dir "bon dia". Quina doble vara de medir!

A tots aquells catalans que se senten espanyols i que el 2004 van votar Zapatero creient-se l'eslògan que deia "ningú farà més pels catalans" els emplaço a votar el PP, d'igual manera als espanyols que voten el PSOE. Perquè si a Espanya guanya el PP, els catalans com a mínim protestarem, fet que constatarà que al poble català li queda un mínim de dignitat.

La veritat incòmoda

Aprofitant les hores mortes que em permet el procés gripal que fa dies que arrossego, aquest matí he mirat el documental mediàtic de l'any: An inconvenient truth, presentat per Al Gore.

En primer lloc, destaco la rellevància que té per a mi el fet que el medi ambient ja sigui un tema d'interès general per la societat. També la involucració de polítics de primer nivell en aquest problema social tan greu, que sembla que només s'hagi de cenyir a aquells col·lectius específics de la societat que s'anomenen "alternatius", amb tota la càrrega irresponsable que comporta aquest nom.

Però malgrat aquests aspectes, he d'afegir que el documental no traspassa més enllà de la capa superficial de qualsevol ecologista novell. El film s'acaba amb una frase encertada però ambígua "canviar el món depèn de vosaltres", i això no ho comparteixo en absolut. Als països democràtics els ciutadans podem condicionar els governs, i aquests al seu torn el sistema sempre que l'equilibri de forces ho permeti. Però les persones per si soles no podem incidir en els grans comportaments globals. Per exemple, els embolcalls, perquè avui dia tota mena de productes porten tres o quatre embolcalls totalment inútils. Però tenim alternativa? No. L'única alternativa en aquests àmbits és que l'estat legisli contra aquestes pràctiques. O per contra, el transport públic, si bé és cert que en àrees metropolitanes és molt senzill poder triar entre el cotxe privat, el tren, l'autobús o qualsevol altre mitjà, a les àrees pseudo-rurals el transport públic no és una alternativa eficaç en cap dels sentits. El senyor estat ens falla, i no ens implementa amb una bona xarxa de transport públic o de qualsevol altre tipus de polítiques públiques. El mateix passa amb els hidrocarburs i les energies renovables. O us penseu que Gas Natural i Repsol-YPF (de fet, tots dos depenen de La Caixa nostrada) no han fet mans i mànigues per evitar-ho?

El problema del medi ambient té un nom: capitalisme. Creure que l'única via de desenvolupament econòmic possible és la producció desenfrenada sense paliatius. I no es tracta d'això, hem de produir allò que és necessari, i basar-nos en una economia real. No pas crear la necessitat forçada per consumir uns productes determinats prèviament ja fabricats. I la paraula en qüestió que ens evoca a aquest caos és el consum. Per què hem de consumir igual o més que el veí? Per què ens hem d'inventar necessitats? Senzillament, perquè l'evolució dels mitjans de comunicació i la publicitat s'han convertit en armes als serveis d'una minoria. I aquesta minoria entén que, malgrat el món se'n vagi en orris, el seu nivell de vida particular augmenta i molt.

Per tant, als que encara creiem en un món serè (que som ben pocs) només ens resta una única opció, canviar les lleis per tal d'adequar l'economia al desenvolupament tolerant amb el medi i amb la resta dels pobles de la terra. I això no és cosa fàcil, perquè l'oligarquia dirigent farà mans i mànigues per evitar-ho.

Mala notícia: s'ha mort Pinochet

Sé que el títol d'aquest post és més que provocador, però per a mi és una mala notícia que el dictador Augusto Pinochet s'hagi mort.

Des de la setmana passada quan va tenir el primer infart ja vaig augurar la mala nova. Pinochet es moriria sense ser jutjat. I aquest ha estat l'últim triomf d'aquest ésser que el 1973 va decidir aixecar-se contra el govern democràtic de Salvador Allende, i fer que l'11 de setembre no fos patrimoni exclusiu dels catalans. A partir d'aquesta data també ho seria dels xilens, un poble treballador i espavilat com nosaltres, els catalans.

Pinochet va iniciar una dictadura ferotge al més pur estil del feixisme europeu del període d'entreguerres, però amb un afegitó particular, estava estretament vinculat als interessos exteriors dels Estats Units i era coordinat per la ferotge Escola de les Amèriques de Panamà, orquestrada per la CIA. Fins el 1990 Xile va patir una de les dictadures més cruels de la història de la humanitat, amb milers de detinguts, assassinats i desapareguts, i amb onades d'exiliats, alguns dels quals he tingut l'honor de conèixer.

Qui avui s'ha mort a l'edat de 91 anys era un genocida, un torturador i un feixista de la pitjor mena, però la seva mort me'n recorda una altra, la de la Franco, que també va morir al llit mofant-se de tots els lluitadors antifranquistes, que van ser incapaços d'ajusticiar-lo abans. Avui els temps han canviat, i Pinochet va tenir la mala sort que un tal jutge Garzón (possiblement per netejar la mala imatge del seu càrrec a l'Estat Espanyol) va sol·licitar al Regne Unit la seva extradició quan el dictador s'hi trobava per fer-se una intervenció en un hospital. El procés va ser llarg, i quan finalment la justícia britànica en va acceptar l'extradició Jack Straw, ministre de l'interior britànic, va amnistiar-lo tot vetllant pels interessos atlantistes de la Union Jack. De nou a Xile, sorpresa, la justícia va retirar-li la impunitat i el càrrec de senador vitalici i va endegar un procés per jutjar-lo, però el drets humans que ell mai va respectar l'exhimien una vegada i una altra per motius de salut.

Avui s'ha mort un tirà, un dictador que havia sigut l'autoritat suprema de Xile i que havia fet i desfet al seu lliure designi. Per una persona com ell el pitjor càstig que podia haver sofert era la humiliació d'haver-se vist jutjat per l'estat que havia dominat. Per tant, la seva mort és una victòria de Pinochet i dels seus que fa que la injustícia no sigui sentenciada.

Per molts xilens avui és un dia d'alleujament. Un punt i a part d'un capítol de la història, però els crims que un dia es van cometre avui ja no es poden castigar.

Vilaweb fa la pinça a Esquerra?

Ja fa dies que m'ho pregunto. Des de la creació del govern d'Entesa Nacional pel Progrés el primer diari electrònic dels Països Catalans està seguint una línia editorial força peculiar: equiparant Montilla a Zaplana, deixant a entendre que Esquerra ha renunciat a l'independentisme... i la portada del diari d'ara mateix no té pèrdua:

Notícia gran: "El Consell d'EUPV es posiciona sobre el pacte valencià".
Notícies de portada: "El PSM critica que Matas vulgui ara assessorar Andratx en matèria urbanística". I, "Cap diputat d'Esquerra i ICV no participarà en la manifestació de demà contra el Quart Cinturó".

Notícia petita de portada: "En llibertat els tres estudiants independentistes detinguts dijous a València".

I a les notícies secundàries: "Les joventuts del Bloc difonen un nou vídeo dins el concurs 'Adéu PP'". I, "Brussel·les pressionarà a favor de la MAT".

Crec que la portada és prou explícita. Hi surten representats els tres grans territoris dels Països Catalans, i en ells es dóna una imatge bona d'EUPV i el Bloc pel seu pacte electoral per rendibilitzar els vots davant del bipartidisme PP-PSOE i la fonesta llei del 5%, que fins ara havia impedit al Bloc entrar a les corts tot i obtenir més d'un 4% dels sufragis. Esquerra no s'ha sumat al pacte, i això és una decisió que alguns sectors de la societat valenciana no perdonen.

En segon terme, s'ofereix el punt de vista del PSM sobre el cas d'Andratx. Per què del PSM? Però si s'ha diluït com a partit per tal de reflotar EUIB en un projecte comú, renunciant a bona part del seu discurs nacionalista després d'una crisi política i electoral prou greu. Curiosament, qui ara s'ha erigit com una força política a tenir en compte a les Illes és Esquerra, i a Vilaweb no hi té cabuda.

I en tercer lloc, la notícia del Quart Cinturó, adduint a raons que no són reals, i deixant entreveure la pèrdua de compromís d'Esquerra cap al seu electorat. En realitat Esquerra no hi enviarà diputats perquè un dels acords del nou govern és evitar crispació al si de l'executiu per part dels tres socis de govern. A la manifestació no hi faltaran alcaldes i regidors, cosa que no estaria malament si estés a la portada.

Finalment, la notícia dels maulets detinguts a València. El seu enfocament no és esbiaixat, però
agregada a les tres notícies anteriors dibuixa un esquema d'"intencionalitat" o no prou curiós: EUPV, Bloc, PSM, CUP i renúncies d'Esquerra. Exactament allò necessari per crear una imatge negativa d'Esquerra entre l'electorat nacional, i per tant, procliu a votar pels republicans.

Seguint per la resta de notícies, em sembla que la de les joventuts del Bloc és del tot esperpèntica (no pas el vídeo, que és prou divertit) com per estar a portada, precisament perquè en aquesta mateixa portada mai hi apareixen les accions que fan les JERC, prou més elaborades i mediàtiques que aquestes.

Seguidament, la notícia de la MAT dóna la idea que Esquerra està supeditada als interessos del PSOE a Catalunya, a Espanya i, ara, a Brussel·les, on aquell que un dia va ser apallissat electoralment parlant per Aznar, Joaquín Almunia, ara imposarà el seu model elèctric a les dues ribes de l'Albera.

Per acabar, hi ha l'enquesta sobre el nou govern, però les opcions i la pregunta són prou objectives al meu entendre.

Els mitjans de comunicació tenen tot el dret de seguir la línia editorial que vulguin, poden fer les associacions que creguin els seus professionals, ara bé, com a lector habitual de Vilaweb (amb una mitjana de vint visites al dia) em sabria molt greu que el meu diari de referència adopti una línia contrària a l'únic partit independentista present al Parlament català i als ajuntaments d'arreu dels Països Catalans.